Carme Valero Omedes va néixer el 4 d’octubre de 1955 a Castelserás, Terol. Quan tenia encara pocs dies, la seva família es va traslladar a Barcelona, un destí que li va facilitar ésser atleta i, per tant, campiona d’Espanya i Catalunya en repetides ocasions i fins doble campiona del món de cros, una gesta atlètica que ningú ha igualat a Espanya després de quasi bé quatre dècades.
Així, el 1972 Valero va participar per primer cop en una prova internacional de cros i els anys següents va començar a exercir un domini total en el fons espanyol, essent campiona d’Espanya en proves de pista, pista coberta i cros. Entre els anys 1973 i 1978, es va proclamar ni més ni menys que campiona d’Espanya en més de vint ocasions en les esmentades disciplines atlètiques.
Però el moment més alt de la seva carrera esportiva va arribar de la mà del cros i del seu entrenador Josep Molins, de Sabadell, a qui ella sempre va considerar com un segon pare. Valero es va proclamar Campiona del Món de Cros el 1976 (Chepstow 76) i 1977 (Düsseldorf 77), després d’haver assolit el tercer lloc en el mundial de 1975 (Rabat 75). No cal comentar que cap altra dona espanyola ha repetit una gesta atlètica d’aquesta magnitud.
El mèrit de Carme Valero és enorme. Ella va pertànyer a una generació de dones espanyoles que entrenaven mentre els deien “a fregar a casa”. La mateixa Valero li va explicar a El Mundo, en una entrevista publicada el 24 de novembre de 2007, que Julio Bravo, un dels responsables tècnics de l’equip nacional en l’època de la dictadura i la Transició espanyoles, “solia dir ‘les noies donen igual, perquè tenen el cul i els pits grossos’. Només guanyar el primer Mundial em vaig aturar davant d’ell i li vaig recordar les seves paraules”. En qualsevol cas, Carme Valero va rebre per ser campiona del món el 1976 100.000 pessetes, mentre que Mariano Haro es va embutxacar un milió de pessetes per finalitzar com sempre finalitzava en els mundials de cros: segon. Injustícies de l’època.
En aquest període de triomfs, Carme Valero també va participar en les proves de 800 m i 1.500 m dels Jocs Olímpics de Montreal 1976, convertint-se en la primera atleta espanyola olímpica de la història.
En anys posteriors a les seves victòries en els campionats del món de cros de 1976 i 1977, Valero va tornar a ser Campiona d’Espanya en 1.500 m, 3.000 m, 5.000 m, essent les seves últimes victòries en el Campionat d’Espanya de Cros de Barbastro (1986) i en els 5.000 m del Campionat d’Espanya de 1986.
Actualment, la millor atleta espanyola de tots els temps exerceix d’apoderada a Sabadell en una sucursal del BBVA, banc on treballa des de 1977, i de Vice-presidenta de l’àrea esportiva del Club Natació Sabadell. Alhora, procura mantenir la forma corrent una hora i quart cada matí.
Currículum
Campiona del Món de Cros 1976
Campiona del Món de Cros 1977
3a Campionat del Món de Cros 1975
3a 1.500 m en Jocs del Mediterrani 1975
25 cops Campiona d’Espanya
3 cops Campiona d’Espanya de 800 m el 1975, 1975 i 1976
7 cops Campiona d’Espanya de 1.500 m entre els anys 1972 i 1978
4 cops Campiona d’Espanya de 3.000 m entre els anys 1974 i 1978
Campiona d’Espanya de 5.000 m el 1986
2 cops Campiona d’Espanya de 1.500 m en pista coberta (1973 i 1977)
8 cops Campiona d’Espanya de cros entre els anys 1973 i 1978, 1981 i 1986
Plusmarquista espanyola de 800 m, 1.500 m i de 3.000 m en repetides ocasions
Millor atleta espanyola del segle XX per l’Asociación Española de Estadísticos de Atletismo (AEEA)
Gabriel Abraham
Revista Marathon, nº 287 (maig 2009)
